Les darreres eleccions autonòmiques, les de 2007, l’enquesta corresponent del CIS va augurar un victòria aplastant del PP. Immersos en plena constitució de la coalició Compromís pel País Valencià i la campanya «Adeu PP», em va semblar que l’enquesta estava esbiaixada i que no podien donar-se els resultats augurats. I així ho vaig dir (http://politicaiidentitat.blogspot.com/2007/05/lenquesta-del-cis.html). Tanmateix, els resultats van confirmar les previsions del CIS: el PP va arrassar. I vaig reconéixer l’encert del CIS (http://politicaiidentitat.blogspot.com/2007/05/el-cis-tenia-ra.html).
Enguany, tornen les eleccions autonòmiques i, també, l’enquesta del CIS (http://datos.cis.es/pdf/Es2872mar_A.pdf). I tornem a trobar-nos amb una predicció de resultats esfereidora: malgrat tot, el PP encara augmenta la seua majoria! Enguany, però, no m’atreviré a dir que el CIS s’enganya. Tanmateix hi ha alguna observació que vull fer. No tenim a l’abast les microdades, per tal de fer la nostra pròpia cuina, i el CIS no explica quina és la seua. Però, amb els creuaments amb el record de vot de les autonòmiques de 2007, s’hi observen algunes dades una mica extranyes, que em sembla que rebaixen les previsions del CIS respecte als possibles vots de la Coalició Compromís (http://datos.cis.es/pdf/Es2872rec_A.pdf). A banda de la forma amb què és pregunta, que no ho sabem, perquè no està disponible el qüestionari complet i a les taules apareix com a BLOC (Compromís).
1. Segons la declaració directa dels entrevistats, només s’abstindria, el 22 de maig, un 17.2% del cens. L’abstenció mínima d’unes autonòmiques al País Valencià va ser la de les eleccions de 1995, amb un 24.0%, quasi 7 punts per damunt de la declarada en aquesta enquesta, en un context polític de canvi de govern. És, per a mi, evident que l’abstenció del 22 de maig serà bastant superior al 17% declarat pels entrevistats i entrevistades. Repartir els escons segons el que diuen els molts que diuen que aniran a votar és supossar que s’abstenen en la mateixa proporció els votants de tots els partits. Però, les dades de la mateixa enquesta també ens diuen que els votants de Compromís pel País Valencià (ara, IU i Compromís) s’abstenen menys que els votants del PSOE.
2. Cal afegir que, entre el vot directe declarat, un 21.9% diu no saber encara qui votar. Els grups més afectats, però, són els votants del PSOE (25.7%) i els joves (27.7%), mentre que els indecissos entre els votants de Compromís pel País Valencià en 2007 són menys (18.2%). Eixe espai indecís del PSOE i dels joves és un espai de possible creixement clar per a Compromís.
2. La conformació de la mostra també és important, i en el record de vot s’observa un infrarepresentació dels votants per Compromís pel País Valencià (CPV) al 2007. Segons les dades de l’enquesta recorden haver votat CPV en 2007 un 6.4%, quan realment ho van fer un 8.1%. Així, si en la mostra hi ha un 6.4% de votants per CPV en 2007, i l’estimació del CIS li n’adjudica un 7.1% a IU i un 2.7%, significa que es produeix un creixement del vot a aquestes formacions, que s’imputa pràcticament de forma íntegra a IU.
3. Tanmateix, quan mirem les valoracions de candidats, observem que els votants de CPV en 2007 coneixen més a Enric Morera que a Marga Sanz, i no només això sinó que a més, valoren millor a Enric Morera que a Marga Sanz (situació que es repeteix, amb major diferència encara, en la comparació entre Joan Ribó i Amadeu Sanchis). Amb la qual cosa, la distribució de vots entre IU i Compromís, dels antics votants de CPV, que fan al CIS, afavoreix a IU i perjudica a Compromís.
Per acabar, les eleccions les guanya de llarg el PP, el PSOE es pega una bona bacà, i IU i Compromís es reparteixen un tercer espai que pot rondar el 12% en aquestes eleccions. Compromís no té l’entrada garantida, però no està tan lluny com diu l’enquesta del CIS. Sense les microdades, i amb la projecció del que vos he comentat, jo faig una porra de repartiment: IU 7% i Compromís 5%.
