Estos dies s’estan mobilitzant joves arreu d’Espanya per demanar una «democràcia real ja». Potser, a molts, els ha sortit l’exclamació: Ja era hora! Però, alguns altres, també hem pensat que ja fa molt de temps que algunes opcions polítiques electorals diuen, poc dalt o baix, el que ara es reclama. I molt concretament al País Valencià.
I és així perquè al País Valencià patim la clàusula d’exclusió electoral més elevada de tota Espanya: un 5% a tot el territori (no a cada circumscripció) i, per tant, els valencians i valencianes patim els dèficits del sistema democràtic espanyol amb més intensitat encara que a la resta d’Espanya. De manera que l’experiència i trajectòria política d’algunes organitzacions polítiques ha estat, necessàriament, des de la base, a prop de la ciutadania, carrer a carrer i poble a poble, i allunyada dels recursos que facilita l’Estat espanyol a les principals forces polítiques espanyoles (inclosa IU). El que ha generat una experiència democràtica molt diferent a la dels grans partits espanyols.
En estos moments, l’opció electoral al País Valencià més pròxima a les reivindicacions d’una altra manera de fer política, més democràtica i més real, és la de Coalició Compromís, per què:
1. És això, una coalició. Compromís no és un partit únic, controlat monolíticament per una direcció. Compromís és una oferta electoral conformada per l’acompasament de tres organitzacions (Bloc-Iniciativa-Verds) amb voluntat pròpia, que han estat capaces d’escoltar les raons i voluntats de l’altre, de reconéixer la diversitat i integrar-la en un projecte plural. I és ben probable que aquesta fòrmula política genere més contradiccions internes que les del partit únic, monolíticament controlat, al que ja estem acostumats, però també és més rica en opcions i propostes, en creativitat i autocontrol.
2. Les forces polítiques que composen aquest conjunt de Compromís, que s’ofereix com a opció electoral, són organitzacions bastides de baix cap amunt, poble a poble, sumant esforços i voluntats molt diverses, i de vegades molt difícils d’encaixar. I és per això que, en estos moments, la Coalició Compromís dipossa de l’única xarxa de presència territorial d’esquerres (perdoneu: si el PP és la dreta, el PSOE és la no-esquerra) que abasta tot el País Valencià, de nord a sud i de l’interior a la costa, amb més de 300 candidatures locals. Estructura territorial escampada que garantitza la presència a les Corts d’una major diversitat problemàtica i que, per tant, obliga a cercar solucions més complexes, complertes i equilibrades.
3. A més a més, les tres organitzacions que conformen Compromís són organitzacions amb una llarga tradició de democràcia de base. Bloc-Iniciativa-Verds són tres organitzacions que funcionen sobre principis de participació (discussió, respecte a les opinions de tots,…) i responsabilitat. Les candidatures i les seus propostes són proposades i aprovades per col·lectius vinculats a espais concrets, a territoris, a barris o municipis. Forma de treball que facilita l’arribada i visibilització de veus que, encara que discrepants, poden oferir propostes més diverses i, per tant, facilitar la trobada més eficaç de solucions.
En definitiva, potser la Coalició Compromís no és la solució organitzativa ideal per als problemes que pateix la democràcia al nostre país, potser la Coalició Compromís no és una opció que es puga visibilitzar al conjunt d’Espanya, on el que apareix sistemàticament és PP i PSOE, i de tant en tant IU. Però, em sembla que, al País Valencià, la presència de Coalició Compromís al Parlament és necessària per què és l’oportunitat per a què la política valenciana faça la seua aportació a la regeneració democràtica que la societat civil comença estos dies a demanar.
